Shingeki no Kyojin.

Fa un segle la humanitat es va enfrontar a un nou enemic. La diferència de força entre els humans i els seus enemics era aclaparadora, i prest els primers es trobaren al llindar de l'extinció. Els supervivents construïren tres murades: Maria, Rose i Shina, i allà visqueren en pau durant el segle següent. Però...

Argument

En una època medieval, els titans dominen la terra. Els humans, febles i vulnerables i al llindar de l'extinció, s'han refugiat darrere d'unes altes murades on han construït les seves ciutats i poden viure sense por, però sacrificant la seva llibertat. Feia ja 100 anys que els titans no atacaven els humans però, de sobte, un d'ells apareix al districte on viu el nostre personatge principal, l'Eren Jager. Derrotar-los sembla impossible i van deixant un rastre de mort i destrucció per allà on passen.

Opinió personal

 Punts a favor

• La qualitat de l'animació és excel·lent. Per a mi és quasi el millor de l'anime: els colors intensos i brillants i la vistositat de les ombres, els canvis de seqüència, els paisatges perfectes fins en el més mínim detall. Val la pena mirar-la només per meravellar-se dels avanços de l'animació.

• És probable que l'anime s'hagi fet famós per les batalles. És un anime on les lluites destaquen per la qualitat en l'animació, pel moviment dinàmic i per la forma innovadora que tenen els personatges de moure's i lluitar mitjançant la suspensió en l'aire amb els moviments tan ràpids i vistosos que comporta.

• L'argument és molt original i rescata el mite clàssic dels titans amb un toc de dramatisme que conflueix i dóna a l'anime el toc amarg que el caracteritza. A l'antiga Grècia existiren diferents generacions de titans, sovint encarnats com a deïtats dels quals descendiren els Déus que tots coneixem com Zeus, Poseidó, Hera o Hades. A Shingeki no Kyojin es recupera el mite posant aquests colossals com a principals antagonistes, éssers sense cervell que engoleixen els humans en un delit de sang sense haver-ho de menester per sobreviure.

• També dir que la música fa justícia a l'anime, sovint sent tan dramàtica com les escenes que contemplem. Destacar el primer opening que és en part responsable de la fama de l'anime.

• Personalment m'ha agradat la crítica social implícita (de la qual dubto que molts fans se n'hagin adonat). Ens trobem davant d'una societat d'estil medieval amb un poder corrupte, amb una policia indiferent al patiment dels ciutadans i amb una església que també controla bona part del poder i es líder de moviments sectaris de control de la població. Una escena que em va cridar molt l'atenció va ser quan el rei, al seu palau, no vol deixar que la policia l'abandoni tot i que el seu castell es troba molt enfora del lloc on els titans estan devorant la gent. El capítol (tot i ser relleno) sobre les forces policials també em va agradar força, demostrant fins a quin nivell el sistema polític d'aquesta societat està podrit i vetlla més pel confort d'uns pocs amb poder mentre que la societat malviu i es mor. 

Punts en contra

• Els personatges no tenen gens de carisma. Analitzem els tres protagonistes principals: El protagonista, l'Eren, és un nen amb el cap ple d'il·lusions que no sap mesurar el seu propi poder i que s'autoproclama salvador de la humanitat. Personalment no el puc sofrir, per arrogant i cregut. La noia protagonista, la Mikasa Akerman, és una yandere boja perduda completament per qui suposadament és el seu germanastre. 

Finalment tenim l'Armin, l'estereotip més vil i poc currat que he vist mai d'un noi que només serveix per estudiar i que és feble físicament. Dels companys d'acadèmia dels protagonistes no n'hi ha cap que valgui la pena com a personatge, són només estereotips mal encaixats a la història: el noi malcarat que té un pique bastant estúpid amb el protagonista, la noia dolça i bonica que cuida de tothom, la golafre ploranera que fa gràcia però que és inútil, la solitària i poc parladora que observa i analitza... Personalment, l'únic personatge que m'ha fet gràcia ha estat la Hanji Zoe, tot i que reconeix que segueix sent l'estereotip de científica boja que tant m'atreu. Siguem sincers, els únics personatges que molen són els titans i el seu ball sexy.

• Relleno i adaptació poc fidel. L'anime de Shingeki no Kyojin no és del tot fidel al manga, saltant-se en ocasions trossos de manga o afegint-ne d'altres que no tenen la seva raó de ser i que només serveixen per completar el temps en pantalla. 

• Es tracta d'un anime amb dues fases ben diferenciades: el principi amb un ritme frenètic que enganxa molt i, finalment, tota la resta que es caracteritza per ser lenta a matar. Podrien haver fet perfectament un anime de 12 capítols, però la fama que ha adquirit ha fet que estiressin la trama com qui mastega un xiclet que ja no dóna més per si. Així, tenim capítols on no passa res. Basta dir que a un anime de 25 episodis n'hi ha un de recapitulació... 

Veredicte

7/10

Jo tampoc m'he pogut estar de mirar el que sembla que serà l'anime estrella de 2013 i és que si et mous per aquest món val més que et miris aquest anime si no vols acabar ple d'spoilers. Segueixo la meva norma d'or de "no criticar mai res sense haver-ho vist" i per aquest mateix motiu he mirat pacientment Shingeki no Kyojin.

Si una cosa fa que em miri un anime amb lupa és quan tothom en parla. Shingeki no Kyojin no és un mal anime. Corregeixo, no és un mal anime els primers deu capítols, després és infumable. Té dues parts massa diferents, una massa dinàmica i que et deixa amb ànsies de més i una altra lenta i desesperant. Potser m'esperava alguna cosa millor donada la quantitat extrema d'spam que està generant aquest anime. 

Com a història és original, però els personatges no estan gens treballats des del punt de vista psicològic, són mers clichés amb noms exòtics i un uniforme llampant. Que hagi adquirit fama està justificat, tot i que hauríem de ser més crítics i adonar-nos que al 2013 han sortit animes molt més bons. Només afegir que esperarem impacients la segona temporada.