Baccano!

Informació General

Títol original: Baccano!

Autor: Ryohgo Narita & Katsumi Enami.

Basat en: Novel·la lleugera.

Estudi: Brain's Base

Any: 2007

Capítols: 13

Opening: Guns 'n Roses per Paradise Lunch

Ending: Calling per Kaori Oda

Argument

Baccano! ens conta la història de l'abans, durant i el després del viatge a bord del tren Flying Pussyfoot que es dirigeix cap a Chicago a l'any 1931. La història es centra en el passat, present i futur d'un grup de personatges molt diversos que abasta des d'alquimistes, mafiosos, delinqüents i assassins d'entre altres, les històries dels quals es van entrellaçant en una trama desordenada i plena d'interrogants.

Opinió personal

No sabia dir si m'ha agradat o no. De fet, és d'aquest tipus d'anime que la temàtica no m'atreu gens i que no m'hauria mirat mai si no fos perquè l'he vist amb els amics. Fins al capítol 6 reconec que no m'agradava gens i, és més, m'avorria moltíssim i se'm feia molt pesada.

I és que quan es comença Baccano! el més normal és no entendre absolutament res. 

Se'ns presenta una sola història i molts personatges, tants que sovint costa recordar-se de les relacions entre tots ells. Tot i que la història és sempre la mateixa, cada personatge aporta el seu punt de vista, idees i opinions sobre allò que està passant. I a més, a la trama dificultosa i a la gran varietat de personatges li has d'afegir els salts en el temps cap endavant i cap enrere que fan que encara sigui més difícil seguir-la fàcilment.

Els salts se'ns presenten de la manera més desordenada possible, la qual cosa fa que fins a la meitat de l'anime no podem començar a aclarir algunes coses, accentuant la sensació de desconcert total. 

Tot i això, cal dir a favor de la varietat dels personatges que els dissenys estan molt ben aconseguits. En efecte, els personatges són el punt fort de la història i en són també el fil conductor, sent el nexe d'unió entre el passat, present i futur de la trama. Els personatges són el cor de la història i n'hi ha de molt carismàtics com l'Isaac Dian i la Miria Harvent, que són l'ànima de l'anime. També destacar-ne d'altres com el Firo Prochaneizo o el Ladd Russo.

A l'altra banda, com a personatge ploramiques i rallant fins a l'extrem per odiós hi trobem el Jacuzzi Splot o l'oportunista pacotilla del Dallas Genoard.

D'altra banda cal tenir en compte l'ambientació: és un anime d'època, situat majoritàriament a la Chicago dels anys 30, societat que intenta reflectir amb la major versemblança possible.

L'ambient de la màfia i la gran ciutat es passen a la pantalla amb molta cura, així com totes les escenes del Flying Pussyfoot, reflectint amb molt luxe de detalls els trens i les comunicacions de l'època. La música també ajuda molt a crear aquest ambient de l'època del crack de la bossa estatunidenc i, parlant de música, cal destacar l'opening que és una obra mestra.

Veredicte

5/10

Aprovat pels pèls

Quan aconsegueixes unir tots els caps i comences a entendre de què va tot això et comença a agradar, però el principi on no entens absolutament res és insuportable, tediós i molt, molt pesat. 

 

A tot això, afegeix-li un final nyonyo. Realment em vaig sentir com si m'hagués tret un pes de sobre quan la vaig acabar. L'aprovo per misericòrdia i perquè hi ha personatges molt ben aconseguits com l'Isaac i la Miria que et fan riure sí o sí sempre que surten en pantalla.