Magi: The Labyrinth of Magic

Feia temps que cercava un anime diferent i el Hiku em va recomanar que em mirés Magi. Pel tumblr havia vist ja dissenys d'alguns personatges que em cridaren molt l'atenció, com el Sinbad, així que vaig decidir donar-li una oportunitat.

Uns bons dissenys i una ambientació exòtica basat en Les nit i una nits prometia molt i a més, si tumblr ho recomanava no podia ser pas dolent! M'he dut la primera gran decepció de l'any.

Informació general

 

Títol original: Magi: The Labyrinth of Magic

Autor: Shinobu Ohtaka

Gènere: En teoria és shonen, però discrepo. Li escau més Kodomo. 

Estudi: A-1 Pictures

Any: 2012-2013

Episodis: 25

Argument

Ah, però en té d'això?

La història se centra en l'Aladdin, un noi misteriós que porta amb ell una flauta que pot invocar un Djinn gegant anomenat Ugo.

L'Aladdin viatja pel món intentant entendre qui és quan un dia es troba amb un jove comerciant anomenat Alibaba que té l'ambició de conquerir un laberint per fer-se ric. El protagonista també farà amistat amb una jove esclava fanalis, la Morgiana, que s'acabarà unint a les seves aventures.

L'Aladdin més tard descobreix que és una persona molt especial, un "Magi", un tipus de mag molt poderós que controla les ruhk. A mesura que avança la història l'Aladdin anirà coneixent els seus enemic que resideixen a l'imperi de Kou, el grup Al-Thamen que té com a objectiu canviar el curs del destí. Gràcies a l'inestimable ajut de Simbad, rei de Síndria, els tres amics es prepararan per fer front a aquest grup de poderosos enemics.

Opinió personal.

Em fa molta pena dir que ha estat una gran decepció, amb les esperances que havia posat en Magi i la il·lusió que em feia veure-la. Em pensava que seria un anime molt diferent a com ha estat, tenia pinta de ser molt èpic i al final m'ha sabut a res. M'esperava molt, molt més.

Punts a favor

• Els dissenys dels personatges estan molt elaborats, una autèntica obra d'art en segons quins personatges, amb uns detalls excel·lents. Però d'altra banda també dir que n'hi ha alguns que no em semblen gens encertats o que estan completament fora de lloc. No entenc què hi pinta un drac entre els guerrers del Sinbad, trenca completament amb la poca versemblança que l'anime ja de per si conservava. A més que no podia ser més estereotipat: els personatges bons són guapos i amb colors molt alegres i llampants, molt ben vestits i amb uns detalls excel·lents. En canvi els dolents o són horribles (com el rei de Balbbad) o molt foscos, com si duguessin un cartell que posés "Sóc molt dolent, odieu-me si us plau". 
• L'animació i els decorats són tan perfectes que molt sovint és l'únic que val la pena dels capítols.
• Inspiració en el món dels contes àrabs recopilats a Les mil i una nits, però molt distanciat de la realitat aràbiga, caient sovint en tòpics absurds.
• Final precipitat però, no obstant això, bastant bo i que et deixa amb ganes de veure més. 

Punts en contra

• Falta total d'argument. Al principi Magi em va entusiasmar. La idea era perfecta: l'Alibaba entrant a laberints i trobant tresors, el que tots coneixem del conte mític Alibaba i els quaranta lladres. Un argument així m'agradava molt i em presentava moltes possibilitats: el viatge entre laberint i laberint, les proves i monstres als quals s'haurien d'enfrontar allà dintre... Però després dels primers tres capítols l'argument canvia totalment i els laberints passen a ser història.

Els protagonistes se separen i el ritme decau completament, passant a veure les aventures de la Morgiana i l'Aladdin per separat i ajuntant-se al final per trobar-se que l'Alibaba és el líder d'una tropa de rufians i d'aquí passem a abolir monarquies i a lluites entre imperis. Després la tensió dramàtica i de les morts a les lluites tenim capítols estúpids que cerquen fer riure i on no passa res per, finalment, conduir-nos a un final apoteòsic que coincideix temàticament amb l'inici i on es treuen de la màniga una associació maligna que vol canviar el destí. 

• Anime amb alts i baixos, sense un ritme constant, sense agilitat i pesat en ocasions. 

• En la meva opinió el gènere que li escau més seria Kodomo. L'he trobat increïblement infantil des de l'inici fins el mateix final, cercant una rialla fàcil, amb unes personalitats planes i un argument fluctuant.
• L'humor a vegades és tan infantil i absurd que és que ni fa gràcia, sovint recorrent (quasi exclusivament) a caricatures per fer riure o a situacions absurdes tan repetides i explotades que ja no fan ni tan sols somriure. 
• Els personatges principals són molt plans. L'Aladdin és l'únic del trio de protagonistes que se salva, perquè els altres dos no hi ha per on agafar-los. Tenim l'Alibaba, el noble príncep criat als suburbis. El típic protagonista flipat que no vol ser rei perquè és massa noble, sempre dubtant tant que es fa molt pesat. L'Alibaba és el salvador del món, un ésser perfecte sense una personalitat definida i a qui és impossible no agafar-li mania.

Amb qui no puc és amb la Morgiana. No puc, és superior a mi. Està chetadíssima però no aporta absolutament res a la història, simplement està allà. Es passa plorant els primers capítols perquè era esclava i volia viure una nova vida però després no es pot ni tan sols desfer de les cadenes (literalment). En general crec que aquests trets, sumats als seus dissenys de colors estridents i el seu optimisme ridícul els converteix completament en protagonistes perfectes per un Kodomo.  

• Crec que és la primera vegada que la música d'un anime em desagrada profundament. Per començar m'esperava una cosa molt més oriental, més aràbiga i no ho ha estat en absolut. A més, es tracta d'una banda sonora invasiva on sovint predomina més la música de fons que els fets que ocorren. Al Kebab del meu barri posen música que li hauria dit molt més a Magi.   

Veredicte

5/10

Crec que podria haver estat una molt bona història si hagués mantingut la qualitat dels primers capítols, cosa que no fa fins el final que torna a ser èpic.

En general em sento decebuda perquè els dissenys són molt bons i l'animació excel·lent, però el ritme és massa lent, l'humor molt simple, els personatges poc treballats i, en general, sembla que la història va improvisant, que no et duu enlloc, sense un argument massa ben definit.

Una altra vegada m'havia fet moltíssimes il·lusions en veure un anime que al final m'ha decebut i, el pitjor de tot és que després de 25 capítols on la meitat no valen la pena, el final és tan bo que tens ganes de continuar. Em sento estafada.