Nurarihyon No Mago

Des de l'antiguitat, la gent ha tingut por dels Yokai. Qui els dirigia, era l'home que comanava el Hyakki-Yakou (Festival nocturn dels cent dimonis), conegut per tots com el Comandant Suprem dels Yokai, anomenat de la mateixa manera el mestre de tots els Chimimouryou (esperits): Nurarihyon.

Informació general

Títol original: Nurarihyon no Mago ぬらりひょんの孫 (El nét del Nurarihyon)
Autor: Hiroshi Shiibashi
Basat en: Manga
Estudi: Studio DEEN
Gènere: Shonen. Acció, Fantasia/supernatural, slice of life.
Any: 2011
Capítols: 24 (+ Segona temporada)

Argument

El protagonista d'aquesta història és el Rikuo Nura, un jove que té 3/4 parts d'humà i 1/4 de yokai. El Rikuo viu a una casa plena de yokais amb la seva mare i el seu avi, qui és el comandant suprem dels yokais que serveixen l'ancestral clan Nura. 

El Rikuo vol dur una vida d'humà normal, cosa que provoca que rebutgi constantment convertir-se en el Tercer -Sandaime- líder del clan. Però amb el propòsit de salvar els seus amics humans, el Rikuo ha de recórrer a convertir-se en Nurarihyon i obtenir els poders del yokai per salvar-los, cosa que només pot fer de nit.

Quan el Rikuo a la fi accepti el seu destí i es vulgui posar a liderar el clan es trobarà amb molts problemes, des de yokais que no l'accepten fins a l'arribada dels yokais de Shikakku, liderats pel Tamazuki, que volen aniquilar el clan Nura.

Opinió personal

Punts a favor

• Els Yokai! Crec que són el que m'ha enganxat a l'anime. Els dissenys estan molt currats i són molt bufons. Amb ells apareix un tema que com ja sabreu m'encanta: la mitologia japonesa, yokais, ommioji, flors de cirerers, dimonis, quimonos i espases llegendàries.  

• Les batalles estan molt currades i són molt emocionants. Però també reconec que són un poc previsibles i que n'hi ha algunes que les passen molt ràpides, amb dos minuts i que podrien haver estat batalles que amb molt de joc. 

Punts en contra

• No m'ha agradat el triangle amorós que s'intueix entre el Rikuo, la Kana i la Yuki-Onna. Sincerament, m'agrada molt més la Kana i em fa força ràbia que la Yuki-Onna, que era un personatge que m'encantava i que ho petava moltíssim s'hagi convertit en una noia gelosa i enamoradissa. 

• Personalment m'hauria agradat més una història sobre yokais sense l'slice of life, el component que el protagonista fos també un noi d'institut. Les escenes amb els seus amics cercant yokais se'm feien molt pesades i repetitives.

• La banda sonora hi ha moments en què em recorda a Harry Potter.

Veredicte

7/10

Tot i això és una història interessant, amb molt de ganxo i un disseny de personatges brillant. Val la pena veure-la només per gaudir de la màgia de l'ambient, dels yokais i de la mitologia japonesa en tot el seu esplendor.


Encara que cap al final la batalla es faci un poc llarga, val la pena!