Chouyaku Hyakuninisshu: Uta Koi.

Informació general

 

Títol original: Chouyaku Hyakuninisshu: Uta Koi

Director: Kenichi Kasai

Estudi: TYO Animations

Gènere: Josei. Romanç, drama, slice of life.

Any: 2012

Capítols: 13

Argument

Fugiwara no Teika és l'autor de la recopilació de poemes del Hyakunin Isshu, creat amb el propòsit d'ornamentar les parets d'una casa de camp. El mateix autor centra la seva narració en les diferents històries d'amor presents a la literatura japonesa, algunes extretes de la seva recopilació i d'altres no, però sempre tenint com a eix central el poema sobre el qual girarà la història d'amor. 

Opinió personal

Punts a favor

• Evidentment m'he mirat aquest anime per l'ambientació: els quimonos i la vida al palau de l'emperador han estat el factor principal per haver vist Uta Koi. D'altra banda, l'estil de dibuix és molt característic, amb uns forts traços negres al voltant dels personatges que, tot i que al principi em va impactar, m'ha acabat agradant molt, juntament amb detalls com l'estampat magnífic dels vestits i la força dels colors. 

• La poesia. Uta Koi (poema d'amor en japonès) crea un context en anime basant-se en els poemes del Hyakunin Isshu -que potser us sonarà gràcies a animes com Chihayafuru-. Tot i que el factor poètic sigui el centre de la narració, no ho és de manera exclusiva i no es fa pesat, i alhora ens permet comprendre millor peces líriques molt importants i que encara conserven la seva vigència de la literatura nipona. 

Punts en contra

• El tractament de la dona. Ja sé que és un anime que es basa en una època on el masclisme preponderava -i pel que deixen veure els animes que es fan avui en dia al Japó segueix sent igual- però tot i així no m'han agradat aquestes històries d'amor on és sempre la dona qui pateix i qui ha d'esperar per l'enamorat que passa d'ella per qüestions socials o pel motiu que sigui. N'he acabat farta de desenllaços tristos!

• Tampoc m'ha agradat que hi hagi tantes històries i tants personatges. És un anime de 13 episodis amb un munt de personatges i situacions diferents i això fa que no s'aprofundeixi massa a les històries: es conta una i al següent capítol es passa a una altra. No és que les històries no quedin tancades, és que és tot molt de passada, com si t'ho expliquessin un poc per damunt i passessin a un altre tema. 

Veredicte

4/10

Té un art fantàstic que és digne de veure, però no té res més a part d'això. Si no esteu acostumats a passar d'una història d'amor a una altra, sovint amb tràgics finals i amb la dona submisa sovint relegada al segon pla segurament no us agradarà.