Kimi ni Todoke 2

Amb aquesta entrada estrenem nova aparença del blog! Espero que aquest nou disseny en blau us agradi!  Jo només puc dir que aquesta nova imatge de capçalera m'encanta! I ara seguim amb una nova ressenya!

Informació general


Títol original: Kimi ni Todoke 2
 (君に届け Arribant a tu)
Autora: Karuho Shiina
Basat en: manga
Estudi: Production I.G.
Gènere: Shojo. Romàntic, drama, slice of life.
Capítols: 12
Any: 2011
Preqüela: Kimi ni Todoke



Argument


El segon any a la Preparatòria ja ha començat i amb ells noves emocions i personatges de la mà dels personatges que deixàrem a la temporada anterior!

La Sawako Kuronuma, anomenada Sadako per les companyes a causa de la seva semblança amb el personatge de The Ring, és una noia molt tímida i reservada a qui li costa moltíssim relacionar-se amb la gent i fer amics. Hi ha rumors de que la Sawako pot veure fantasmes i provoca malediccions sobre les persones. 

Però quan la persona que més admira que també és el noi més popular de l'Institut, el Shouta Kazehaya, comença a parlar amb ella, tot canvia. La Sawako es troba en un món desconegut per a ella: el de l'amistat. 

Així, a la vida de la protagonista arriben amigues com la Chizu o la Yano, rivals com la Kurumi i un nou amic: el Kent Miura.




Opinió personal

Massa curta! Si quan sembla que tot just es comença a arreglar tot ja s'acaba! Però de totes maneres val la pena, val moltíssim la pena! Si ve és cert que canvien les coses com els dóna la gana i els petons que es fan al manga desapareixen a l'anime, no estic gens penedida d'haver-me vist aquesta segona temporada. Definitivament ha estat a l'alçada de les meves expectatives!

Per començar el romanç arriba a bon port i la relació entre la Sawako i el Kazehaya s'estabilitza no sense abans haver de partir un dramón dels grans. I és que tenim dos protagonistes que necessiten un poc més d'empenta i, sobretot, aprendre a comunicar-se millor. Però tot està bé si acaba bé!

També s'agraeix que en aquesta segona temporada li haguem vist defectes al perfecte Kazehaya. La relació entre els protagonistes em segueix semblant massa bonica i poc versemblant -vaja, que cap noi admirat de l'Institut sortiria amb la més marginada de la classe- però els sentiments han estat ben tractats.

D'altra banda, a la segona temporada tenen lloc 3 fets que m'han agradat molt: la boda del Tooru i com la Chizuru va recuperant els ànims, la reaparició de la Kurumi malvada en tot el seu esplendor i el nou personatge... el Kent Miura!! A tot això li hem de sumar el festival cultural, un esdeveniment tan típic dels Instituts japonesos. La Sawako aprecia molt aquest festival perquè és la primera vegada que la classe l'accepta i pot col·laborar amb el muntatge. Definitivament, la protagonista segueix desprenent la mateixa tendresa que fa que sigui impossible no estimar-la.

El Kent em va encantar des del primer moment que va aparèixer. Sincerament, m'agrada més que el Kazehaya!

El Kent és amable i simpàtic amb tothom, però també s'hi esforça no ho fa de manera tan natural i espontània com el Kazehaya, cosa que fa que no sigui tan "perfecte". Per a mi el personatge estrella d'aquesta temporada! També és un poc cabró, cosa que s'agraeix un poc, que tots els personatges són tan bona gent que no semblen reals.



Veredicte

7,5/10

En general se m'ha fet molt curta! Ja m'havien dit que canviaven coses del manga i que no sortien els petons -no sé perquè ho han fet així- però de totes maneres m'ha agradat molt veure-la.

Bons personatges nous, amistats reforçades i l'amor que a la fi creix i s'estableix!


2 comentaris :

  1. Estic viciada al manga. De fet vaig veure l'anime i tot i que no em va encantar va estar força bé, però després el manga em va agradar molt més i ara espero actualitzacions.
    Vagi bé^^

    ResponElimina
  2. Bones RiKanna! Estic contenta de veure que tot i les vacances encara segueixes per aquí! T'han anat bé? A mi al principi l'anime no em va fer massa, però ara m'encanta (excepte el Kazehaya que és superior a mi xD)! En poder m'enganxaré al manga, que és una història molt bonica i val la pena continuar-la!

    Una abraçada! ;)

    ResponElimina