Naruto: Road to Ninja

Com a fan incondicional del Minato i la Kushina no m'he pogut estar més de mirar-me aquesta pel·lícula. A continuació les meves impressions generals!

Informació general

Títol original: Rōdo tu Ninja: Naruto da Mūbī

Autor: Masashi Kishimoto

Gènere: Shonen. Acció, aventures, històric/ninja,

Estudi: Pierrot

Any: 2012 al Japó, 2014 a la resta del món.

Argument

El Naruto Uzumaki amb els seus amics aconsegueixen fer fugir als desapareguts Akatsuki, cosa que provoca l'enorgulliment de tots els pares.

El Naruto, orfre de pare i mare, se sent tot sol i deprimit, contràriament a la seva amiga Sakura, qui està ja cansada de les contínues burles i renyades de la seva mare.

Aleshores el Madara Uchiha apareix a Konoha i fent servir un poderós jutsu tanca la Sakura i el Naruto en un món paral·lel en el qual les personalitats de tots els seus amics han canviat dràsticament.

Què farem en veure una Hinata molt llençada, un Shikamaru no gaire intel·ligent o una Ino tímida?

Opinió personal

Feia molt de temps que volia veure aquesta pel·lícula, però el fet de voler-la veure acompanyada ha fet que m'hagi demorat més del que m'hauria agradat. De totes maneres, com a fans del Minato i la Kushina no podíem esperar eternament! 

Road to Ninja m'ha despertat sentiments molt contradictoris. Per una banda m'ha agradat molt, l'he trobat entretinguda i per l'altra m'ha avorrit molt. Si l'hagués de resumir en una paraula, per a mi ha estat fanservice. I ja està. 

Ho sabia abans de veure-la, però m'esperava alguna cosa diferent. Amb això no vol dir que no m'hagi agradat. M'ho vaig passar d'allò més bé amb aquest canvi de personalitats, però no és més que això.

Es tracta d'una pel·lícula amb una animació descuidada i sense massa miraments (com sempre a Pierrot, que en una escena dibuixen les mans de la Tsunade com si fossin de porc) i amb un argument que tampoc diu res de l'altre món. Sí, ens encanta veure la Hinata més llençadeta però... no esperaríeu alguna cosa més?

Jo m'esperava un argument un poc millor al darrere, però és ben simple: el Madara fa un jutsu, canvia el món i les personalitats, el derrotem després d'una lluita llarguíssima i tot torna a ser com abans. Fins i tot la lluita em va semblar avorrida i predictible! 

Altre aspecte que no em va agradar varen ser els flashbacks reciclats de l'anime. Sota el meu punt de vista eren completament innecessaris.

 Sense cap dubte, el que em va agradar més (i que per a mi va salvar la pel·lícula) varen ser els moments familiars del Naruto amb els seus pares. La tendresa de la Kushina em va tocar la fibra sensible unes quantes vegades.

Veredicte 

6/10

 Molt emotiva i amb un toc diferent, però res que no haguem vist anteriorment.